Search results for "català antic"
showing 9 items of 9 documents
Variació funcional i expressió de l'evidencialitat en el català del s. XV: la traducció de Les paradoxa de Ferran Valentí
2013
Resum: L’anàlisi comparativa de l’obra de Ciceró Paradoxa Stoicorum i la traducció del s. XV fetaper Ferran Valentí és d’alguna utilitat des de la perspectiva lingüística. En aquest article, examinemun element d’interès per a la semàntica del català: l’expressió de l’evidencialitat mitjançant algunsverbs com jutjar, estimar, pensar, sentir, etc. En aquest estudi, observem com tradueix Valentí elsverbs llatins en català i provem de reconèixer quins evidentials del català medieval són el resultatd’una interferència del llatí. L’objectiu és establir el valor evidencial de cadascun d’aquests verbs i feraixí un primer acostament a l’expressió de l’evidencialitat en un registre formal del català …
Sincretisme i canvi morfològic : evolució de la terminació verbal en -AT en català
2021
Resum: La terminació verbal llatina -at, que es troba en els ètims de les formes de 3a persona del present d’indicatiu de la 1a conjugació, del present de subjuntiu de les conjugacions no primeres i de l’imperfet d’indicatiu i del condicional de totes les conjugacions, ha arribat en català general al resultat -a (cantat > canta). Tanmateix, ja en els primers testimonis escrits (segle xi) procedents dels antics comtats d’Urgell i de Pallars, es documenta la variant -e, avui estesa pel català nord-occidental i pel valencià septentrional. Aquesta divergència ha rebut una explicació fonològica, a partir del supòsit que en el català occidental naixent la -t final s’hauria perdut de manera tardan…
The verb semblar in old Catalan
2017
En català actual, els verbs semblar i parèixer són dos verbs quasi sinònims distribuïts territorialment de forma desigual: mentre que el verb parèixer perviu al País Valencià, a les Illes Balears i al català nord-occidental, el verb semblar, a més de conviure amb parèixer als territoris anteriors, ha esdevingut hegemònic al centre-nord del domini lingüístic. Aquesta distribució no és, però, la que trobem en la llengua antiga, en la qual semblar és un verb relativament poc freqüent si el comparem amb parèixer i, a més, la major part dels exemples els constatem en un grup reduït d’obres (especialment dels ss. XIII i XIV). En aquest article volem descriure els usos sintàctics i signifi cats de…
Construcciones con avance estilístico en el catalán antiguo
2005
Stylistic Fronting is a phenomenon that has been intensively studied with respect to the symmetric Germanic Verb Second languages: Old/Modern Icelandic, Old/Modern Faeroese but also Middle English and Modern Yiddish. Standardly Stylistic Fronting is seen as an operation that moves an element in front of the finite verb in order to rescue the verb second constraint, in sentences that contain a subject gap. With the claim that the Old Romance languages are symmetric verb second languages, it soon followed that inverted elements in embedded contexts were analysed analogously to the Germanic inverted elements, i.e. as displaying Stylistic Fronting (Cardinaletti & Roberts 1991, Fontana 1993). In…
La gramaticalització del futur i el condicional en català antic: el cas de les Vides de sants rosselloneses i els Furs de València
2021
El futur i el condicional de les llengües romàniques sorgeixen de la perífrasi llatina CANTĀRE HABEŌ mitjançant un procés de gramaticalització que passa per diferents estadis. En la llengua medieval, conviuen les formes sintètiques (el faré, faré-lo) i les formes analítiques (fer-lo he), que es distribueixen segons els diferents entorns sintàctics seguint la sintaxi medieval dels pronoms febles. En aquest estudi de corpus, s’extrauen mitjançant el CICA les dades de dues obres del segle XIII, un text religiós, les Vides de sants rosselloneses, i un text jurídic, els Furs de València, per tal de conèixer la sintaxi dels clítics medievals i d’observar el grau de gramaticalització que mostren l…
Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval
2005
In this article a classical topic of the studies on historical syntax is analysed: the enclitical or proclitical collocation of atonic pronouns in Catalan. From a Romanic and comparative prespective, it is shown that the clitical pronouns in Old Catalan have a very similar behaviour to the atonic ones in other Romanic lenguages such as, for instance, medieval Spanish or Portuguese, on one hand, and French, on the other. Specifically, we analyse phenomena such as: (i) pronoun collocation in connection to the verb in main and subordinate propositions, in propositions where the verb is the main constituent, in negative propositions, (ii) duplication of clitics or (iii) clitic raising.
Aspecte i prefixació verbal en català antic
2021
The paper examines aspectual and selectional properties of Old Catalan prefixed verbs in comparison with their non prefixed counterparts. We ground our analysis on Talmy’s (1985, 2000) notion of verb framed and satellite framed languages and on Mateu (2002, 2003) and Mateu & Rigau (2002) theory of lexical structure, and we argue that telicity and other aspectual properties associated with prefixed verbs are by effects derived from the semantic value of the prefix together with the lexical structure they give rise to. Taking as a case in point the a- prefix of verbs such as «acórrer», we analyse the prefix as a path which relates a figure (the grammatical subject) to a ground (the argument i…
Els auxiliars dels temps compostos en català medieval
2005
The study of auxiliary verbs in compound tenses («haver» vs. «Ésser») in Old Catalan is a topic discussed in many works. But no research deeply analysing literary works of the time and using an accurate methodology is available. Our purpose is to show that so significant medieval literary works such as «Llibre de Meravelles» by Ramon Llull, «Llibre dels Fets» by King James I & «Tirant lo Blanch», can also provide very valuable information to understand the phenomenon of change of auxiliary. Referring to usage frequencies, we show that chronology plays a great role in these alternations and outline a whole series of factors that explain the observed evolutive tendencies.
La selecció de l'auxiliar en els verbs intransitius del català antic : alguns aspectes descriptius i explicatius
2021
En aquest article demostrem que, si es tenen en compte les principals idees de l'enfocament descriptiu de Sorace (2000, 2004) sobre la selecció de l'auxiliar, es pot donar compte de manera força natural d'algunes de les principals aportacions que fa Batlle (2002) per al català antic. Així, per exemple, és un fet esperable que els verbs estatius i els verbs esdevenimentals siguin els primers a admetre la substitució de l'auxiliar ésser per haver, ja que són precisament aquests verbs els que ocupen una posició intermèdia en l'anomenada jerarquia de la selecció d'auxiliar. Es demostra també que les línies de tall entre les classes lexicosemàntiques implicades en la selecció de l'auxiliar es fi…